Personatges

Rostre pàlid, espectre d'un èsser que va existir en un temps passat. Un crit a la desesperació, un entorn ostil, fosc i de penombres que enmarquen el pesonatge en una presó sense barrots, on l'esperança és tan sols una utopia, on la llum és l'ombra d'una espelma que vol apagar-se en qualsevol moment i on els sentiments s'han refredat per deixar pas al fred gèlid de la ràbia i l'agonia.


Ulls clars que fixen la mirada a l'infinit.
Què amaga els pensaments d'aquesta dona d'actitud reflexiva? és tristesa, és desconsol o bé és tot plegat.
És la impotència d'un personatge davant l'adversitat o és tan sols una dona pensativa?

Flors

És l'esència el que importa. Ni la bellesa de l'aparença ni la subtilesa de les seves formes. És allò que es troba en el seu interior el que m'atreu i la seva olor la que em captiva.

Una flor, un somni...

Mirada al passat

Una mirada perduda, un pensament, un record, un sentiment que s'escapa, tot allò que per molt que intentem reviure tan sols se'ns és permés retenir en la memòria per recordar que en un temps passat vam estar vius.

Figuracions

És la vida una representació d'ombres xineses, nosaltres simples titelles i tot plegat una burla del destí fent-nos creure que la nostra existència té algun sentit.

Plató no anava tan errat quan afirmava el mite de la caverna.

Abstraccions

El començament

Un fons blanc, inert, buit, sense contingut, de sobte cobra vida i passa a representar quelcom que adquereix sentit per l'espectador. Un propòsit humil que amaga una gran ambició. És el començament d'una idea que es plasma en una superfície blanca, inerta, buida i sense contingut.